viernes, 7 de junio de 2013

LA NEVADA DEL CUCUT.






BIBLIOTECA MESTRE MARTI I TAULER
CLUB DE LECTURA – VEUS DE DONES
Rubí, 24/01/2013

BLANCA BUSQUETS


LA NEVADA DEL CUCUT




 




 SINOPSI
Dues històries paral·leles; per una banda la de la Lali, una noia jove que sembla que no acaba de trobar el seu lloc on quedar-se. fins que se'n va a La Carena amb el seu pare, on trobarà els papers de la seva besàvia, la Tònia, una dona marcada pel seu temps que tenia passió per escriure i ho feia d'amagat.

Una dona que va viure fa cent anys escriu d'amagat a la llum d'una espelma en un lloc perdut de Catalunya. Les seves lletres la lligaran amb fil invisible a una altra dona del segle XXI que tampoc pot viure sense escriure. Tan sols elles dues veuen un poble nevat en un quadre que aparentment només té taques... L'art i les lletres, però també el dolor i sentiments molt intensos, són el que portarà aquestes dues dones a patir com ningú, però també a viure plenament la vida, probablement també com ningú l'ha viscut. Una història que no podràs deixar de llegir, uns personatges que estimaràs, una novel·la que no podràs oblidar.

Extret de:

L’AUTORA

BLANCA BUSQUETS


Blanca Busquets i Oliu (Barcelona, 1961). Escriptora i periodista.

La lletra escrita ha marcat la seva vida. Als dotze anys va escriure el seu primer conte i, des d'aleshores escriure es va convertir en l'eix central de la seva vida.

Ha publicat "Presó de Neu" (Proa, 2003)," El Jersei" (Rosa dels Vents, 2006) —traduït al rus i a l'alemany, i aviat a l'italià -"Tren a Puigcerdà" (Rosa dels Vents, 2007), "Vés a saber on és el cel" (Rosa dels vents 2009) traduït al castellà i l'alemany; i" La nevada del cucut" (Rosa dels Vents, 2010), guardonada amb el Premi Llibreter 2011 i traduïda al castellà i aviat a l'italià.

Com a periodista treballa des del 1986 a les emissores de Catalunya Ràdio. Hi ha realitzat diversos programes com “El Club de la bona Lletra” i “Lletres d'Or”

També ha treballat de redactora a Televisió de Catalunya durant set anys.

I escriu articles per al “Nació Digital” i l' ”Osona.com”

Ha publicat "Presó de Neu" (Proa, 2003)," El Jersei" (Rosa dels Vents, 2006) —traduït al rus i a l'alemany, i aviat a l'italià -"Tren a Puigcerdà" (Rosa dels Vents, 2007), "Vés a saber on és el cel" (Rosa dels vents 2009) traduït al castellà i l'alemany; i" La nevada del cucut" (Rosa dels Vents, 2010), guardonada amb el Premi Llibreter 2011 i traduïda al castellà i aviat a l'italià.
Extret de:

L’OBRA




La novel·la, segons Blanca Busquets



Ha creat un poble fictici anomenat La Carena, però està clar que és Cantonigròs. Per què no posar el nom real?

Això m’ho ha comentat molta gent, però m’era extremadament difícil inventar una història en una casa que no hagués existit, ja que a principis de segle només hi havia unes deu cases a Cantonigròs. Així que millor vaig decidir crear un poble, on les històries són reals, però, en canvi, alguns escenaris, com l’hostal de la protagonista, no.



La Tònia ha de deixar els seus fills acabats de néixer a una dida recent i no els pot veure mentre continua treballant a l’hostal. Mirat des del nostre temps, és una cosa horrible...

Sí, hem de pensar que hi havia dos Catalunyes: per un costat una Barcelona moderna i oberta a Europa, però també hi havia una vida rural molt apartada de la modernitat que a banda de la vida bucòlica que pintaven alguns artistes de l'època, era també una vida molt dura com la que narrava Víctor Català a Solitud, de qui també parlo al llibre. Només fa falta veure els arxius parroquials per trobar nens que morien als deu mesos i et preguntes com podia ser això. Hi havia dides bones i dolentes, a vegades a alguns nens els hi tocava la dolenta, que tenien costums molt bèsties i els nens que no eren seus només menjaven les sobres.



Veig que, a poc que rasquis a la Catalunya rural, es poden trobar històries tràgiques...

Efectivament. Jo no m’he hagut de documentar gaire per saber-les, tot són coses que m’explicaven la meva mare i les meves avies. És a dir, tot el que explico ho van veure elles.



La Tònia és una dona que té afició per escriure. Això seria una cosa mal vista en aquella època, una mica com el que li passava a Caterina Albert (Víctor Català).

De fet és així, la Tònia no era compresa per la seva família, perquè es pensava que una dona no devia tenir cap coneixement d'escriptora, ja que no li serviria de res. S'ha de dir, però, que la història de la Caterina Albert va ser diferent: ella era una dona de mar i que va fer excavacions arqueològiques a Empúries, que tenia sensibilitat intel·lectual. Però al món del camp una dona podia ser castigada per voler llegir o escriure, com li passa a la protagonista de la novel·la que diu que si el pare se n’adonés de què llegeix i escriu, la castigaria. Ella només podia descansar per poder treballar al dia següent.
Extret de:

No hay comentarios:

Publicar un comentario