BIBLIOTECA MESTRE MARTI I
TAULER
CLUB DE LECTURA – VEUS DE
DONES
Rubí, 24/01/2013
BLANCA BUSQUETS
LA NEVADA DEL CUCUT
SINOPSI
Dues històries paral·leles; per una banda la de la Lali,
una noia jove que sembla que no acaba de trobar el seu lloc on quedar-se. fins
que se'n va a La Carena amb el seu pare, on trobarà els papers de la seva
besàvia, la Tònia, una dona marcada pel seu temps que tenia passió per escriure
i ho feia d'amagat.
Una dona que va viure fa cent anys escriu d'amagat a la
llum d'una espelma en un lloc perdut de Catalunya. Les seves lletres la
lligaran amb fil invisible a una altra dona del segle XXI que tampoc pot viure
sense escriure. Tan sols elles dues veuen un poble nevat en un quadre que
aparentment només té taques... L'art i les lletres, però també el dolor i
sentiments molt intensos, són el que portarà aquestes dues dones a patir com
ningú, però també a viure plenament la vida, probablement també com ningú l'ha
viscut. Una història que no podràs deixar de llegir, uns personatges que
estimaràs, una novel·la que no podràs oblidar.
Extret de:
L’AUTORA
 |
BLANCA BUSQUETS |
Blanca
Busquets i Oliu (Barcelona, 1961). Escriptora i periodista.
La lletra escrita ha marcat la
seva vida. Als dotze anys va escriure el seu primer conte i, des d'aleshores
escriure es va convertir en l'eix central de la seva vida.
Ha publicat "Presó de
Neu" (Proa, 2003)," El Jersei" (Rosa dels Vents, 2006) —traduït
al rus i a l'alemany, i aviat a l'italià -"Tren a Puigcerdà" (Rosa
dels Vents, 2007), "Vés a saber on és el cel" (Rosa dels vents 2009)
traduït al castellà i l'alemany; i" La nevada del cucut" (Rosa dels
Vents, 2010), guardonada amb el Premi Llibreter 2011 i traduïda al castellà i
aviat a l'italià.
Com a periodista treballa des del 1986 a les emissores de Catalunya Ràdio. Hi ha realitzat diversos programes com “El Club de la bona Lletra” i “Lletres d'Or”
Com a periodista treballa des del 1986 a les emissores de Catalunya Ràdio. Hi ha realitzat diversos programes com “El Club de la bona Lletra” i “Lletres d'Or”
També ha treballat de redactora a
Televisió de Catalunya durant set anys.
I escriu articles per al “Nació
Digital” i l' ”Osona.com”
Ha publicat "Presó de
Neu" (Proa, 2003)," El Jersei" (Rosa dels Vents, 2006) —traduït
al rus i a l'alemany, i aviat a l'italià -"Tren a Puigcerdà" (Rosa
dels Vents, 2007), "Vés a saber on és el cel" (Rosa dels vents 2009)
traduït al castellà i l'alemany; i" La nevada del cucut" (Rosa dels
Vents, 2010), guardonada amb el Premi Llibreter 2011 i traduïda al castellà i
aviat a l'italià.
Extret de:
L’OBRA
La novel·la, segons Blanca Busquets
Ha creat un poble fictici anomenat La Carena, però està clar que és
Cantonigròs. Per què no posar el nom real?
Això
m’ho ha comentat molta gent, però m’era extremadament difícil inventar una
història en una casa que no hagués existit, ja que a principis de segle només
hi havia unes deu cases a Cantonigròs. Així que millor vaig decidir crear un
poble, on les històries són reals, però, en canvi, alguns escenaris, com
l’hostal de la protagonista, no.
La Tònia ha de deixar els seus fills acabats de néixer a una dida
recent i no els pot veure mentre continua treballant a l’hostal. Mirat des del
nostre temps, és una cosa horrible...
Sí,
hem de pensar que hi havia dos Catalunyes: per un costat una Barcelona moderna
i oberta a Europa, però també hi havia una vida rural molt apartada de la
modernitat que a banda de la vida bucòlica que pintaven alguns artistes de
l'època, era també una vida molt dura com la que narrava Víctor Català a Solitud,
de qui també parlo al llibre. Només fa falta veure els arxius parroquials per
trobar nens que morien als deu mesos i et preguntes com podia ser això. Hi
havia dides bones i dolentes, a vegades a alguns nens els hi tocava la dolenta,
que tenien costums molt bèsties i els nens que no eren seus només menjaven les
sobres.
Veig que, a poc que rasquis a la Catalunya rural, es poden trobar
històries tràgiques...
Efectivament.
Jo no m’he hagut de documentar gaire per saber-les, tot són coses que
m’explicaven la meva mare i les meves avies. És a dir, tot el que explico ho
van veure elles.
La Tònia és una dona que té afició per escriure. Això seria una cosa
mal vista en aquella època, una mica com el que li passava a Caterina Albert
(Víctor Català).
De
fet és així, la Tònia no era compresa per la seva família, perquè es pensava
que una dona no devia tenir cap coneixement d'escriptora, ja que no li serviria
de res. S'ha de dir, però, que la història de la Caterina Albert va ser
diferent: ella era una dona de mar i que va fer excavacions arqueològiques a
Empúries, que tenia sensibilitat intel·lectual. Però al món del camp una dona
podia ser castigada per voler llegir o escriure, com li passa a la protagonista
de la novel·la que diu que si el pare se n’adonés de què llegeix i escriu, la
castigaria. Ella només podia descansar per poder treballar al dia següent.
Extret de:
El blog de las odiseas http://manelharo.blogspot.com.es/2011/06/blanca-busquets-david-vann-i-peter.html
No hay comentarios:
Publicar un comentario